La vida passa

Estos dies estic un poc trista , ja que m'en recorde de ma mare , a les hores pense que he tengut molta sort de tindre la mare que he tengut , el que passa es que no la tenguda prous anys ja que cuant ella es va morir jo tenia 32 anys , tres xiquets i un home que passaba de tot , la mare es tan importan, fa tanta falta , de ella depen com seras tu en la vida ,es valor que tendras i per supost la educació .I no s'em donem fins que no la perdem .M'agradaria tan poder parlar en ella , escoltar el que en dia , ella en dia Mari Sari ma mare si que en volia de deveres , en done conte que en la meua vida jo he volgut molt però a mi no m'an volgut igual,i això en dol molt, en es meus germans m'emportat molta decepció doncs jo creia que ells en volien de deveres , i no es així , a les hores pense el perqué la meua vida ha sigut aixina de xicoteta no mo vaig passar molt be mon pare sempre malat fins que es va morir . En fi jo crec que per això a mi m'agrada molt riure i tinc este carácter

ADEU AL MEU XIMET

El meu Ximo era per a mi molt bonico tenia un morro gran

els ullets remarcats en una ralleta negreta que li feien uns ullets de pena caracteristics de la seua raça i les orelletes dobladetes era de color griset .Cuant li parlava jo crec que ell sabia el que li estaba dient. Ell i jo anavem i venien de València perqué la meua fila estava alli treballant i anavem a estar en ella i fer-li companyia. Li deiem Ximet el viatger. Després el vam tindre asi en casa fins que un dia la meua filla s´en va anar a viure en el seu novio i s´el va emportar. A mi en feia gracia doncs li donava un beset i en giraba la careta , i jo li donava altre . hui fa una semana que és mort . Estaba malaltet peró tots voli-em que es curara . i tots en casa tenim molta pena ,perqué ell formaba part de nosaltres , era uno mes de la familia ,crec que tindra de passar molt de temps per a poder parlar de ell i no plorar. PER A MI ERES BONICO , PER A MI ERES GUAPET , JO NO HE VIST MAI ,UN GOS COM EL MEU XIMET ;;;

doncs sóc mare, mare ,mare.

Els meus fills : es lo més importan que ma passat en la meua vida jo pense que es la obra maestra més gran del ser huma , ni ordinadors ni res , aixó no poden compendreu alguns homes no sé perquè.
Cuan tens un fill el dones conte que tu ja no importes que es ell el mes importan ja veus tan xicotet i ja tan importan ,el mires hi no to creus que siga tan perfecte . hi a partir de ahi ja no mes penses en ell si menga , si plora si li fa mal algo , i ell va creixen i tu vas donante conte que el teu fill es fa major , però per a tu sempre sera xicotet sempre el voldras protegir de tot i que ningu li faca mal be perqué és lo que mes vols en la vida .Que donaries la vida per ell.

sempre clar i sempre tard

Ales hores sempre he tengut clar el que volia , per ejemple cuan vaig entrar a treballar hi vaig vore el que me esperaba quuasi magafa un atak , jo vaig pensar aixo sera el que me espera tota la meua vida , i con no estava de acord em vaig posar a estudiar en el institud nocturno per si podia camviar la meua vida . En vaig sacrificar mol , estudian i a les hores en vaig defraudar mol perque van triar a dos treballadores de la confeccio per a treballar en la oficina jo creia que tendrien en conte que jo estudiava i ni cas , van agafar a dos tontetes i mol presumidetes i aixo en va doldre i tame en va desmoralizar, hi com tame estava cansada de sacrificarme tan ,pues un dia vaig pendre la decisio
equivoca de enviaro tot a volar i aixina ho vaig ferrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrfervaig

LA MEUA INFANTESA

Hui vaig a parlar de quan era jo xicoteta , tinc un vago record.
En ma casa estaven mol tristos , he de recordar que jo vaig naixer perque el meu germa va morir i aixo es nota.
Per ejemple ma mare, en lloc de durme a jugar al parque em duia a resar el rosari amb totes les agueletes , clar que jo no me na donaba i alli que estava jo dien cristeleixon o orapronovis...
I aixo, clar que el marca .
Un dia estava jo en casa i van tocar a la porta, era un capella. Es que ma mare estava en el llit en la cama trencada i el meu pare en un altre llit tambe malalt. Jo que no arribava a la pila, vaig agafar la meua cadireta i estava escuran com podia . I com aquestes coses altres .
El dia de la meua comunió, mon pare estava en el llit , el recorde la majoria de dies malalt i sempre dientme, quan el papa estiga bo se n'anirem d'excursió ací i alla ...
Però eixe dia mai va arribar perque es va morir i jo em vaig quedar esperant-lo...

Anarsen no és la solució

Esta vist que els politics que manen no ho saben fer be, només tens que vore com esta el món
i amb el tema laboral .
I uno es pregunta, per ha que cobren diners? Per a no fer res?
La gent jove sen vol anar al extranger , ¿ és esta la solució ?
Jo diria que no , Espanya és el nostre pais i no se'n tenim que anar, s'ha de lliutar per a que este pais vaja be.
En este pais van nàixer els meus avantpassats, els avis, els pares que van lluitar per a que tot anara be, van passar fam.
Ma mare em contava que mon pare se n'anava a treballar a fer dotze hores i per a menjar se'n portava un moniato torrat.
Despues de tot els patimens no crec que anarsen siga la solució.
Eixos diputats que elaboren lleis per a que este pais vaja millor i que no pensen nomes en omplirse la butxaca de diners!

La vida

En la vida todo son equivocaciones.
Es la unica forma de vivir y de estas equivocaciones te vas enseñando, a veces tienen soluciones y otras no.
Yo por ejemplo, me estoy dando cuenta ahora que me he equivocado mucho durante toda mi vida. Yo me casé con el hombre equivocado, pero estaba tan enamorada...Que cosa tan extraña, sabes que te has equivocado pero le quieres. El amor es así.