LA MEUA INFANTESA

Hui vaig a parlar de quan era jo xicoteta , tinc un vago record.
En ma casa estaven mol tristos , he de recordar que jo vaig naixer perque el meu germa va morir i aixo es nota.
Per ejemple ma mare, en lloc de durme a jugar al parque em duia a resar el rosari amb totes les agueletes , clar que jo no me na donaba i alli que estava jo dien cristeleixon o orapronovis...
I aixo, clar que el marca .
Un dia estava jo en casa i van tocar a la porta, era un capella. Es que ma mare estava en el llit en la cama trencada i el meu pare en un altre llit tambe malalt. Jo que no arribava a la pila, vaig agafar la meua cadireta i estava escuran com podia . I com aquestes coses altres .
El dia de la meua comunió, mon pare estava en el llit , el recorde la majoria de dies malalt i sempre dientme, quan el papa estiga bo se n'anirem d'excursió ací i alla ...
Però eixe dia mai va arribar perque es va morir i jo em vaig quedar esperant-lo...

Anarsen no és la solució

Esta vist que els politics que manen no ho saben fer be, només tens que vore com esta el món
i amb el tema laboral .
I uno es pregunta, per ha que cobren diners? Per a no fer res?
La gent jove sen vol anar al extranger , ¿ és esta la solució ?
Jo diria que no , Espanya és el nostre pais i no se'n tenim que anar, s'ha de lliutar per a que este pais vaja be.
En este pais van nàixer els meus avantpassats, els avis, els pares que van lluitar per a que tot anara be, van passar fam.
Ma mare em contava que mon pare se n'anava a treballar a fer dotze hores i per a menjar se'n portava un moniato torrat.
Despues de tot els patimens no crec que anarsen siga la solució.
Eixos diputats que elaboren lleis per a que este pais vaja millor i que no pensen nomes en omplirse la butxaca de diners!

La vida

En la vida todo son equivocaciones.
Es la unica forma de vivir y de estas equivocaciones te vas enseñando, a veces tienen soluciones y otras no.
Yo por ejemplo, me estoy dando cuenta ahora que me he equivocado mucho durante toda mi vida. Yo me casé con el hombre equivocado, pero estaba tan enamorada...Que cosa tan extraña, sabes que te has equivocado pero le quieres. El amor es así.