La vida passa

Estos dies estic un poc trista , ja que m'en recorde de ma mare , a les hores pense que he tengut molta sort de tindre la mare que he tengut , el que passa es que no la tenguda prous anys ja que cuant ella es va morir jo tenia 32 anys , tres xiquets i un home que passaba de tot , la mare es tan importan, fa tanta falta , de ella depen com seras tu en la vida ,es valor que tendras i per supost la educació .I no s'em donem fins que no la perdem .M'agradaria tan poder parlar en ella , escoltar el que en dia , ella en dia Mari Sari ma mare si que en volia de deveres , en done conte que en la meua vida jo he volgut molt però a mi no m'an volgut igual,i això en dol molt, en es meus germans m'emportat molta decepció doncs jo creia que ells en volien de deveres , i no es així , a les hores pense el perqué la meua vida ha sigut aixina de xicoteta no mo vaig passar molt be mon pare sempre malat fins que es va morir . En fi jo crec que per això a mi m'agrada molt riure i tinc este carácter

ADEU AL MEU XIMET

El meu Ximo era per a mi molt bonico tenia un morro gran

els ullets remarcats en una ralleta negreta que li feien uns ullets de pena caracteristics de la seua raça i les orelletes dobladetes era de color griset .Cuant li parlava jo crec que ell sabia el que li estaba dient. Ell i jo anavem i venien de València perqué la meua fila estava alli treballant i anavem a estar en ella i fer-li companyia. Li deiem Ximet el viatger. Després el vam tindre asi en casa fins que un dia la meua filla s´en va anar a viure en el seu novio i s´el va emportar. A mi en feia gracia doncs li donava un beset i en giraba la careta , i jo li donava altre . hui fa una semana que és mort . Estaba malaltet peró tots voli-em que es curara . i tots en casa tenim molta pena ,perqué ell formaba part de nosaltres , era uno mes de la familia ,crec que tindra de passar molt de temps per a poder parlar de ell i no plorar. PER A MI ERES BONICO , PER A MI ERES GUAPET , JO NO HE VIST MAI ,UN GOS COM EL MEU XIMET ;;;