ADEU AL MEU XIMET

El meu Ximo era per a mi molt bonico tenia un morro gran

els ullets remarcats en una ralleta negreta que li feien uns ullets de pena caracteristics de la seua raça i les orelletes dobladetes era de color griset .Cuant li parlava jo crec que ell sabia el que li estaba dient. Ell i jo anavem i venien de València perqué la meua fila estava alli treballant i anavem a estar en ella i fer-li companyia. Li deiem Ximet el viatger. Després el vam tindre asi en casa fins que un dia la meua filla s´en va anar a viure en el seu novio i s´el va emportar. A mi en feia gracia doncs li donava un beset i en giraba la careta , i jo li donava altre . hui fa una semana que és mort . Estaba malaltet peró tots voli-em que es curara . i tots en casa tenim molta pena ,perqué ell formaba part de nosaltres , era uno mes de la familia ,crec que tindra de passar molt de temps per a poder parlar de ell i no plorar. PER A MI ERES BONICO , PER A MI ERES GUAPET , JO NO HE VIST MAI ,UN GOS COM EL MEU XIMET ;;;